Tornarem a somniar, tantes vegades com calgui

“Moltes vegades la gent intenta viure la seva vida a l’inrevés: intenten tenir més coses, més diners, per poder fer més del que els agrada perquè així seran més feliços. Però la veritat és que funciona a l’inrevés. Primer has de SER qui realment ets, i després FER el que necessites per poder TENIR el que vols “

Margaret Young

la foto-24

Als meus fills adolescents els hi dic: No escolliu una professió per viure, sino que primer escolliu com voleu viure, i després busqueu la professió que us permeti viure com voleu. Continua llegint

Perquè no fem un hort urbà? La revolució verda de Ron Finley

Tomàquets de l'hort, l'estiu a l'Astor Nutricoach, menja amb el cor - Bea Almenar

Tomàquets de l’hort, l’estiu a l’Astor
Nutricoach, menja amb el cor – Bea Almenar

Els tomàquets ja maduren a l’hort de l’Astor.. L’hort ja està donant els seus fruits, tot a punt per començar les jornades d’estiu de Nutricoach, menja amb el cor!  (veure el programa: www.nutricoach.cat)   . En tenim moltes ganes, els camps estan preciosos, ja comencen a canvir de color; el blat es van enrossint, els prats amb roselles i el groc de la colza omplen de color i envolten de màgia aquest racó de món.

I perquè no fer-nos un hort urbà? Perquè no gaudir a casa d’aquestes marevelles de la natura? Perquè no omplir de color, oxígen i vida el nostre terrat?  Perquè no ensenyar als nostres fills a plantar tomàquets, síndries, cols, enciam? Si plantes tomàquets, menjaràs tomàquets..

En aquest matí de diumenge m’ha arribat als ulls i al cor un article del blog de Franck Scipion  molt interessant, m’ha fet cavilar molt i que em ve de gust compartir:

Us presento a Ron Finley, viu al barri més pobre de Los Angeles i un bon dia va decidir invaïr els espais públics, sovint abandonats, per convertir-los en horts urbans; una iniciativa totalment voluntària que va topar amb una ordre judicial de retirada:  “Vaig plantar un bosc d’aliments davant de casa, en un voral al costat de la carretera.. el problema va ser que el voral pertanyia a la ciutat…” però que finalment ha obtingut el reconeixement de l’estat i s’ha convertit en projecte increïble de ajuda a nens, joves, i gent sense recursos a produir el seu propi aliment.. i a menjar sa!

“Sóc testimoni de com el meu jardí es va convertir en una eina d’educació per la meva comunitat, sobretot pels nens i els joves”

“Si els nois planten cols, menjaran cols .. si cultiven tomàquets menjaran tomàquets, però si res d’això se’ls ensenya, si no se’ls ensenya com els aliments afecten la ment i el cos mengen a cegues el que se’ls posi davant!

“Sóc artista, la jardineria és el meu grafity; jo cultivo el meu art, tal com un artista de graffit que embelleix parets, jo embelleixo terres, jardins, la terra és el meu llenç..simplement no poden imaginar el sorprenent que és un gira-sol i com la seva bellesa afecta la gent ..”

Desitjo que us agradi!

 

 

 

 

 

Toc-toc.. Com va la 2ª setmana?

 

Imagen de versomanía

Imagen de versomanía

Toc-toc .. com anem?

Aprofito aquest dia festiu per fer una incursió entre setmana i donar-vos un toc .. Perquè la primera setmana s’agafa amb molta il · lusió .. a més que era facilita, jeje, no requeria molt esforç, però la segona ja hem de posar en pràctica més coses, i començar amb l’exercici diari, i això és el que més costa .. perquè ha de ser DIARI no hi ha excuses que valguin .. no em valen … en dies de pluja podeu fer els estiraments a casa per exemple. I per a això van molt bé els registres així que començarem amb les tasques:

Tasca 1: Us imprimiu un full amb un calendari del mes i el pengeu a la nevera .. i cada dia que feu exercici (o sigui, cada dia!) el marqueu una creueta o el pinteu d’un color, o el que més us agradi .. Si no feu cada dia el mateix, el podeu anar anotant: per exemple: caminada d’una hora / córrer 30 min / classe d’aeròbic / bicicleta 40 min i també l’exercici no aeròbic: classe de ioga / pilates / tai-txi, etc .. encara que recordeu que no val com a substitut. Amb un cop d’ull prendreu consciència ràpidament del que heu fet. Però no sigueu molt durs amb vosaltres mateixos si algun dia queda en blanc! Tot i que no hi ha excuses… qui ha dit que fossim perfectes?

Tasca 2: Escolliu un bonic quadern, i aneu anotant dia a dia les DIFICULTATS i els ÈXITS que us heu trobat pel camí i COM US HEU SENTIT en cada cas, amb tots els retrets i les felicitacions que us vinguin al cap (ex : avui no m’he resistit l’impuls de picar i després m’he sentit fatal amb mi mateixa; avui he tingut un dinar familiar i he menjat més del que el cos em demanava perquè he estat incapaç de dir NO per no rebre les crítiques dels altres i és em fa sentir feble, la teoria és molt bonica però portar-la a la pràctica és impossible, etc ..) i els ÈXITS (ex: avui ha estat genial! tenia un croissant a la mà, me l’he mirat i he decidit no menjar-me’l, i m’he sentit Uauuuu!; avui he gaudit molt de l’esmorzar, el batut m’ha anat de meravella i el pica-pica del matí també, he anat escollint una coseta diferent quan m’ho demanava el cos, i m’he sentit molt satisfet@!; avui m’he preparat un plat únic increïble, li he fet una foto i l’he compartit al bloc de la Bea, jeje ..) .. I ho deixeu aquí anotat, i demà serà un altre dia!

I ara us comento el que us volia dir en el meu toc-toc d’avui..

Si encara no has començat, vull que sàpigues una cosa:

No ets mandrós@!

Aprenguem a dir les coses pel seu nom .. Només estàs bloquejat, potser amb por al canvi (a tots els canvis que et vas imaginant que hauràs de fer per aconseguir l’objectiu … i te’ls imagines, vaja si te’ls imagines!! .. uff esport, uff canviar d’hàbits amb el menjar, ufffff ..) i tu solet@ et muntes la pel · lícula .. I et dius mandros@ i ja tens l’excusa perfecta per no fer-ho .. clar, com ets mandros@ ja no ho fas! Doncs res d’això amics .. La majoria de nosaltres portem anys utilitzant paraules equivocades per definir els nostres comportaments. Quan hem volgut fer alguna cosa i hem estat incapaços de fer-la, a aquesta incapacitat li hem anomenada mandra .. Això no només és inexacte, a més és cruel. El típic és que gastem una enorme quantitat d’energia odiant-nos a nosaltres mateixos, en retrets, en dolor, en enveja. Gastes una enorme quantitat d’energia a dubtar de tu mateix .. Fem tot això abans que comprometre’ns seriosament al canvi; Així que et proposo que no li diguis mandra, sinó por. No diguis mandra a l’ajornament, sinó por, por al canvi. Deixa de tractar-te a crits, sigues amable, digues-li por. I deixaràs de sentir-te culpable. Només seràs conscient de que qui vol alguna cosa, alguna cosa li costa, i decidiràs si vols seguir en l’intent o no, així de simple i així de fàcil, sense res de culpes, només sent conscient del que decideixis, i el que decideixis, sigui el que sigui ben decidit està. I si decideixes seguir endavant en el canvi, el següent pas serà ser conseqüent, així que aquí va la tasca n º 3:

Tasca 3: Compromís: En el primer full del quadern anoteu: “Jo, ……….., em comprometo amb mi mateix@ a escoltar-me i fer els canvis oportuns en els meus hàbits alimentaris per aconseguir un equilibri amb el meu pes. Així mateix em comprometo a realitzar una activitat física cada dia, ia ser constant en tot això…….. “I podeu afegir el que us sembli oportú. Després us ho llegiu i conscientment del compromís que acabeu d’agafar amb vosaltres mateixos ho signeu.. o no!.

Així que apa, a riure’s una estona de les culpes i a prendre’s seriosament a un mateix … I amb un somriure us la decico!