Tornarem a somniar, tantes vegades com calgui

“Moltes vegades la gent intenta viure la seva vida a l’inrevés: intenten tenir més coses, més diners, per poder fer més del que els agrada perquè així seran més feliços. Però la veritat és que funciona a l’inrevés. Primer has de SER qui realment ets, i després FER el que necessites per poder TENIR el que vols “

Margaret Young

la foto-24

Als meus fills adolescents els hi dic: No escolliu una professió per viure, sino que primer escolliu com voleu viure, i després busqueu la professió que us permeti viure com voleu.

Per exemple: Si voleu viatjar i conèixer món, orienteu-vos cap a una professió on-line que us permeti treballar des d’arreu del món. Si teniu un hobbie o una activitat esportiva que és prioritària per vosaltres i us omple molt, prioritzeu una professió o un treball que per horaris i sou us ho permeti fer. Si teniu do de gents i us encanta el treball en equip, escolliu cap aquí, o si sou introvertits i us encanta passar hores davant d’un ordinador o un microscopi, cap allà.. Escolliu la professió en funció del què us fa feliç! Teniu vocació i us encantaria ser metge, llevadora o infermera? doncs endavant!! O si us encanta la natura, escolliu un mitjà de vida a l’aire lliure; que el teu desig és formar una família? Doncs aprofita aquests anys per estudiar o treballar des de casa per ex… I que a la vida mai s’acaba d’aprendre! I que com més multidisciplinars siguem més rics en coneixements serem, o sigui que si a la primera no s’encerta… Quantes altres oportunitats hi ha!! Tornem a somniar tantes vegades com calgui!!

Què sap un adolescent el què és ser advocat, notari, gerent o enginyer?                               En canvi segur que sap com li agradaria viure!

Tot i que segurament la majoria ni s’ho plantegen perquè ho veuen com impossible, immadur o poc realista.  Però obligar-los a decidir amb 16 anys una orientació professional que desconeixen totalment ens sembla el més normal. I no m’extranya, perquè si des de petits ja els eduquem a passar 6h al dia tancats i asseguts en una cadira, callats i empassant coneixements amb un embut, i després portant feina a casa en lloc de sortir a córrer, cridar, jugar i ensumar natura, com volem que siguin creatius i s’atreveixin a somniar? perquè atrevir-se a imaginar que poden escollir com volen viure sona de molt “immadur”, i ells, adolescents, ja han de ser “adults”.

Enfi, que crec que el millor consell que els hi podem donar als nostres fills és:

“Atreveix-te a somniar…tantes vegades com faci falta!”

This post is also available in: Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *