Atreveix-te a somniar!

I com a mostra dos botons …. La família Pont i la família Carulla, ambdues d’aquestes terres màgiques de la Segarra i l’Alta Anoia.

Cecília, Xavier Pont i Josep Carulla - Cal Carulla i El Pastoret, dues famílies que s'han atrevit a somniar

Cecília, Xavier Pont i Josep Carulla – Cal Carulla i El Pastoret                                                             dos familias que se atrevieron a soñar

El somni dels Pont va començar als anys 90, amb un corral buit i un viatge a Múrcia a la recerca de 27 cabres per omplir .. I amb un cassó de llet sobrant la Sra. Pont va fer mató .. i va agradar tant que va córrer la veu … I avui, tan sols 20 anys després, aquest somni s’ha convertit en “El Pastoret” una gran empresa líder en productes lactis de qualitat, alta tecnologia i investigació. Una empresa de 40 i tants treballadors ubicada a St Guim de Freixenet, que exporta fins i tot a països amb tanta tradició formatgera com Holanda. Avui he tingut el plaer de visitar les seves instal.lacions, escoltar amb sorpresa la seva història i comprovar el bon gust, l’originalitat i l’altíssima qualitat dels seus productes, com l’àmplia gamma de iogurts i els seus capricis (de toffe, de pistatxo i xocolata blanca, de pera amb canyella, mmm!!), el mató, els formatges, els pastissos, els flams, la gamma 0 de matèria grassa … Us convido a que aneu a visitar-los: www.pastoret.com

I com res és per casualitat, allí estaven també els Carulla, en Josep i la Cecília, una altra família que també es va atrevir a somiar .. En el seu cas va ser l’any 2000 (o sigui que també fa molt poquet!) I no van ser cabres sinó vaques però al revés .. Tenien un somni, un terreny preciós en un poble de conte de fades i un dubte, o granja de vaques o complex de turisme rural .. i un viatge en família el País Basc els va mostrar el camí .. i van decidir compartir tanta pau, tanta bellesa i tant benestar amb humans en lloc de remugants, quina sàvia elecció!! Així que mà a mà, colze a colze i amb molta fe i il·lusió van anar construint el complex de Turisme Rural “Cal Carulla” al poble de l’Astor www.calcarulla.com, un lloc màgic ho miris per on ho miris .. Per anar a desconectar sol, en parella o en família .. Un lloc per somiar!

I aquí, en aquest poble i aquestes terres va començar un altre somni .. el meu!!   Molt recent, encara s’està coent però comença a fer xup-xup i l’aroma que desprèn olor molt, però que molt bé! www.nutricoach.cat

I estrenem programa de somni! La setmana del 7 al 12 de juliol tindrem el luxe de comptar amb dos dels grans! la Dra Joima Panisello, companya, amiga i partícip d’aquest projecte. Gaudirem de la seva presència i la seva saviesa tant en temes nutricionals com de creixement personal. I compartirem una tarda de xerrada i ioga amb Allan Santos, Chechu García i el seu equip de l’Institut Neuron, www.institutoneuron.com, uns altres somiadors que estrenen somni propi.. L’Allan, mestre entre els mestres i mag de la PNL, quin bon començament per ‘Nutricoach, menja amb el cor’!

Queden poques places per a aquesta primera setmana de programa, així que animeu-vos i aprofitar-vos de la promoció! I si voleu assistir a la xerrada d’Allan només heu de escriure-i us envio la invitació: bea@nutricoach.cat

I per a vosaltres, que també us atreviu a somiar, us dedico aquest fantàstic vídeo, no us ho perdeu!!:

 

 

 

 

Perquè no fem un hort urbà? La revolució verda de Ron Finley

Tomàquets de l'hort, l'estiu a l'Astor Nutricoach, menja amb el cor - Bea Almenar

Tomàquets de l’hort, l’estiu a l’Astor
Nutricoach, menja amb el cor – Bea Almenar

Els tomàquets ja maduren a l’hort de l’Astor.. L’hort ja està donant els seus fruits, tot a punt per començar les jornades d’estiu de Nutricoach, menja amb el cor!  (veure el programa: www.nutricoach.cat)   . En tenim moltes ganes, els camps estan preciosos, ja comencen a canvir de color; el blat es van enrossint, els prats amb roselles i el groc de la colza omplen de color i envolten de màgia aquest racó de món.

I perquè no fer-nos un hort urbà? Perquè no gaudir a casa d’aquestes marevelles de la natura? Perquè no omplir de color, oxígen i vida el nostre terrat?  Perquè no ensenyar als nostres fills a plantar tomàquets, síndries, cols, enciam? Si plantes tomàquets, menjaràs tomàquets..

En aquest matí de diumenge m’ha arribat als ulls i al cor un article del blog de Franck Scipion  molt interessant, m’ha fet cavilar molt i que em ve de gust compartir:

Us presento a Ron Finley, viu al barri més pobre de Los Angeles i un bon dia va decidir invaïr els espais públics, sovint abandonats, per convertir-los en horts urbans; una iniciativa totalment voluntària que va topar amb una ordre judicial de retirada:  “Vaig plantar un bosc d’aliments davant de casa, en un voral al costat de la carretera.. el problema va ser que el voral pertanyia a la ciutat…” però que finalment ha obtingut el reconeixement de l’estat i s’ha convertit en projecte increïble de ajuda a nens, joves, i gent sense recursos a produir el seu propi aliment.. i a menjar sa!

“Sóc testimoni de com el meu jardí es va convertir en una eina d’educació per la meva comunitat, sobretot pels nens i els joves”

“Si els nois planten cols, menjaran cols .. si cultiven tomàquets menjaran tomàquets, però si res d’això se’ls ensenya, si no se’ls ensenya com els aliments afecten la ment i el cos mengen a cegues el que se’ls posi davant!

“Sóc artista, la jardineria és el meu grafity; jo cultivo el meu art, tal com un artista de graffit que embelleix parets, jo embelleixo terres, jardins, la terra és el meu llenç..simplement no poden imaginar el sorprenent que és un gira-sol i com la seva bellesa afecta la gent ..”

Desitjo que us agradi!